El 17 de juliol de 1936, les tropes espanyoles del Marroc, dirigides per Franco, es van alçar contra el govern de la República.
Els caps d'aquest cop d'estat eren militars: Franco, Queipo del Llano, Sanjurjo, Cabanelles, Godet i Mola.
Espanya va quedar dividida en dos bàndols: el nacionalista i el republicà.
A la zona nacionalista hi havia un ambient molt militarista, tot el govern va ser substituït per militars i gent de l'exèrcit, amb el suport de la FET i la JONS. També es va crear la Junta de Defensa Nacional per unificar el comandament i exercir una veritable autoritat política. Es va proclamar l'estat de guerra i es va aplicar la llei marcial. Van començar una sèrie de execucions contra tota persona d'esquerres.
A l'Espanya republicana l'autoritat del govern va desaparèixer. Els sindicats i altres organitzacions van aprofitar per fer la revolució social i expropiar finques i fàbriques. També es van organitzar milícies populars per defensar-se, però no estaven coordinades i solien enfrontar-se entre sí. Més tard es va crear l'exèrcit popular, però el caràcter partidista i la poca efectivitat dels militars van afeblir aquest bàndol. El cop d’estat va fer que tota la gent religiosa de les zones republicanes hagués de cremar estampes, sants i tot el que estava relacionat amb la religió per que no els executessin. També va afectar a la gent rica, empresaris, gent de dretes...
