Recull de fotos de la Guerra Civil i l'exili

Aquest és un petit recull de fotos de la guerra, de l'exili, de cartells republicans, de conseqüències de la guerra...

Comentari personal de l'experiència

Tant l'un com l'altre pensem que aquesta activitat ha estat una experiència molt enriquidora. Una manera diferent d'aprendre la nostra història.

A més a més, el fet d'haver hagut de preparar una entrevista, ens podrà ajudar en futurs treballs, tant d'història com d'una altra assignatura, per apropar-nos a la font més directa de la informació que busquem i necessitem.

Entrevista (resum)

En Zoel i jo, en Roger, hem fet una entrevista a una font que vol quedar en l'anonimat que va viure, desgraciadament, els successos de la guerra en primera persona.

Aquí en va un resum:


"La persona a la qual vam entrevistar ens va dir que el que més recorda de la guerra és veure a moltes dones plorant mentre lamentaven les morts dels fills o dels marits, i els sons i els silencis que es vivien.

Ens explicà que la única "música" que s'escoltava aleshores eren les sirenes que avisaven dels bombardeigos, les bomben a l'impactar amb el terra, les tantes persones que ploraven... i els llargs silencis freqüentment interromputs per les sirenes. Silencis que causaven la por i la incertesa.

També ens va dir que amb només 4 o 5 anys va haver d'exiliar-se amb la seva mare. Ens confessà que fou la pitjor experiència de la seva vida. Recorda haver passat molt fred i molta gana durant tot el trajecte. Que eren moltes hores caminant i que, a més a més, ell i la seva mare, estaven molt preocupats perquè no savien on parava el seu pare, que estava lliutant pel vàndol republicà contar els franquistes.

Ens va explicar que van tenir força sort en trobar una familia amiga del seu pare que els va acollir a casa seva, a Girona, i els van donar una mica de menjar. Però va durar poc, car es van haver d'exiliar les dues famílies quan els va arribar la tràgica notícia que el pare de la família que els va acollir va morir en mans dels franquistes.

A causa del trasbals d'haver conegut la notícia, el nostre entrevistat ens va assegurar que no recordava res més del trajecte, però si que recorda la molt difícil entrada a França. Els francesos no els volien deixar entrar al país.

Un cop van entrar a França els van muntar en uns trens plens d'espanyols (catalans sobretot), a ell i a la seva mare, per distribuir-los en diferents pobles. Desgraciadament, a la seva mare la van fer baixar en una parada sense el seu fill, i a ell en una altra. Des daleshores, que no n'ha tornat a saber res més ni d'ella, ni del seu pare.

Quan va arribar al poble, uns pagesos el van agafar per fer que treballés per ells a l'estable a canvi de menjar i d'un lloc per dormir (un racó amb palla a l'estable). Va estar-hi molts anys amb aquella família francesa, fins que un bon dia es va casar amb la filla de la pagesa que l'havia recollit i se'n van anar a viure a Perpinyà. L'home hi va voler anar perquè diu que el feia sentir una mica més a prop de casa seva (Catalunya), però sense haver de tornar a passar pels camins i carreteres que va transitar per exiliar-se."

Documents oficials de l'època

1- Crida dels rapublicans canaris als catalans publicada el 17 d'agost de 1936 a Barcelona:


"Pueblos de Cataluña: En las islas Canarias actualmente nuestros hermanos luchan contra los fascistas para libertar aquellas hermosas islas de la dominación de los asesinos del pueblo. Nosotros, los canarios residentes en Barcelona, estamos organizando una columna que saldrá para combatir al fascismo. Los que quieran inscribirse en ella pueden hacerlo libremente. Se admiten donativos para contribuir a los gastos de esta columna".



2- Carta de la Generalitat de Catalunya sobre el desembarcament de Mallorca:

3- Decret de la constitució de la Junta de Defensa Nacional per CABANELLAS:

"BOLETIN OFICIAL DE LA JUNTA DE DEFENSA NACIONAL DE ESPAÑA
ADMINISTRACIÓN: GOBIERNO CIVIL DE BURGOS
———————————————————
Año 1936
Burgos 25 de julio
Número 1
———————————————————
Presidencia de la Junta de Defensa Nacional
Decreto.- Núm. 1
Artículo único. Se constituye una Junta de Defensa Nacional que asume todos los Poderes del Estado y representa legítimamente al País ante las Potencias extranjeras.
Esta Junta queda integrada por los Excmos. Sres. Generales de División D. Miguel Cabanellas Ferrer, como Presidente de ella, y D. Andrés Saliquet Zumeta; los de Brigada D. Miguel Ponte y Manso de Zúñiga, D. Emilio Mola Vidal y D. Fidel Dávila Arrondo, y los Coroneles del Cuerpo de Estado Mayor del Ejército D. Federico Montaner Canet y D. Fernando Moreno Calderón.
Los Decretos emanados de esta Junta se promulgarán, previo acuerdo de la misma, autorizados con la firma de su Presidente y serán publicados en este BOLETÍN OFICIAL.
Dado en Burgos a veinticuatro de julio de mil novecientos treinta y seis.
MIGUEL CABANELLAS."

4- Nota del cap d'ordre public Bruno Ibáñez del 25 de setembre del 1936, Còrdova.

"Una de las cosas que más daño ha producido a la sociedad española, sobre todo en la juventud y en las masas obreras, ha sido la lectura de libros pornográficos y de propaganda revolucionaria, en especial la de autores rusos.
A tal descaro y profusión se había llegado en esto, que con dichas lecturas se habían envenenado las almas puras de la juventud y la sencilles y nobleza de los obreros. Los puestos de honor en las librerías los ocupaban dichas publicaciones, que sólo tenían por fin inculcar la rebeldía y el odio, así como relajar la moralidad y buenas costumbres de los españoles; los resultados los estamos viendo desgraciadamente, en los pueblos donde las hordas e indeseables marxistas actúan o han actuado.
En nuestra querida capital, al día siguiente de iniciarse el movimiento del Ejército salvador de España, por bravos muchahos de Falange Española fueron recogidos de kioscos y librerías centenaras de ejemplares de esa escoria de la literatura, que fueron quemados, como merecían. Asimismo, muy recientemente los valientas y abnegados Requetés realizaron análoga labor, recogiendo también otro gran número de ejemplares de esas malditas e insanas lecturas, que deben desaparecer para siempre del pueblo español; y como estoy dispuesto a limpiar Córdoba y su provincia de todo libro pernicioso para la sana sociedad, se da por esta Jefatura de Orden Público un plazo, que expira el 28 del actual, para que todos lo que tengan en su poder, en almacenes o establecimientos, libros o revistas pornográficos, revolucionarios o de alguna otra tendencia política y antipatriótica, los entreguen sin demora, previniéndoles que, transcurrido dicho plazo, y de ser encontrados algunos en los registros que oportunamente se ejecutarán, serán juzgados los contraventores con arreglo al bando militar.
Los propietarios de kioscos y librerías que ya hubieran entregado tales publicaciones, deben presentar en esta Jefatura una relación de los ejemplares que le fueron intervenidos, indicándose el número de los pornográficos y el de los social-revolucionarios, con el fin de que, en su día, se conozca la estadística correspondiente, demostrativa de cómo se iban infiltrando en el noble y honrado pueblo español las ideas destructivas de la sociedad e irrespetuosas contra la moral, que todos debemos conservar, para que en el porvenir sea la Patria española modelo de naciones en virtud y trabajo.
El jefe de Orden Público, Bruno Ibáñez."

FONT: Wikisource http://es.wikisource.org/wiki/Portada

APARTAT 2: Apropament als fets a partir de les fonts directes, documentals, fotografies i orals

En aquest segon apartat farem una entrevista a alguna persona que ens pugui ajudar a recollir la memòria d'aquells anys.

També hi posarem fotografies per poder entendre millor el que passava en aquella època. Com s'acostuma dir: una imatge val més que mil paraules.

La repressió dels vençuts

El final de la Guerra Civil no va significar la fi de la repressió que milers de persones havien sofert. Oficialment, la nova Espanya inaugurava una etapa que havia de superar la situació anterior, però la realitat no va ser ben bé així.

El règim franquista va continuar jutjant i condemnant els acusats de tota mena de delictes polítics a través dels tribunals milirars mitjançant dues lleis: la de "Responsabilidades Políticas" i la de "Repressión de la Masonería y el Comunismo".


Molts nens van quedar orfes perquè el seu pare, que havia estat vinculat amb el vàndol republicà, va ser afusellat pels "nacionals", vencedors de la Guerra Civil espanyola.

Els franquistes no tenien cap mena d'escrúpuls a l'hora de matar. Tant és així que no només van matar als càrrecs repubublicans més importants, sinó que persones anònimes i institucions de tota mena tambés es van veure afectades per la repressió.


A part de matar, també es van multiplicar les condemnes a mort i les tortures per tal d'obtenir informació sobre el vàndol republicà.

La vida de la gent durant la guerra a la zona republicana i a la zona "nacional"

Durant la guerra, la gent va haver de viure en unes condicions realment precàries.

Existia un gran sentiment d'odi entre els membres dels dos vàndols. Aquest odi arribava a ser tan gran que, per exemple, dues persones que eren amigues abans del 18 de juliol, el dia següent ni es miraven a la cara pel sol fet que un era religiós i l'altre no (cosa que els convertia directament en "nacional" i republicà respectivament), com ens explica un testimoni anònim de Berga.

Aquest odi també va ser transmès als militars i milicians d'ambdós vàndols, que actuaven amb una brutalitat indescriptible.

Segons testimonis del vàndol republicà, els militars "nacionals" eren els que actuaven més violentament: quan entraven a un poble o ciutat ho arresaven tot, ho cremaven tot, mataven civils indiscriminadament, violaven nenes...

Per això la gent s'havia de refugiar. Es refugiaven en coves i a les estacions soterrades del metro per tal de no patir els efectes de les bombes. La gent anava a aquests refugis quan sonaven les sirenes que avisaven dels bombardeigos. Aquestes sirenes van ser la banda sonora de l'època més grisa i trista de l'història espanyola i catalana.

Aquesta imatge és una foto actual d'un antic refugi (el famós refugi 307 de Barcelona, situat a la confluència dels carrers Nou de la Rambla i la Avinguda de Montjüic) fet pels veïns de la zona per poder-se refugiar dels bombardeigos. Té una longitud de 400 metres i una capacitat estimada de 2.000 persones.

També dir que, com que tothom estava refugiat i no hi havia quasi comerç ni diners, la gent va passar moltíssima gana durant aqueslls temps.

Si feu clic al següent enllaç, podreu veure un vídeo on es veu com la gent es refugiava dels bombardeigos, com milicians republicans anaven a la guerra i les condicions de vida de la gent en els camps de concentració. http://www.youtube.com/watch?v=cIuC3YTWS3Q

L'ambient polític i social d'Espanya durant els dies següents al Cop d'Estat

El 17 de juliol de 1936, les tropes espanyoles del Marroc, dirigides per Franco, es van alçar contra el govern de la República.

Els caps d'aquest cop d'estat eren militars: Franco, Queipo del Llano, Sanjurjo, Cabanelles, Godet i Mola.

Espanya va quedar dividida en dos bàndols: el nacionalista i el republicà.

A la zona nacionalista hi havia un ambient molt militarista, tot el govern va ser substituït per militars i gent de l'exèrcit, amb el suport de la FET i la JONS. També es va crear la Junta de Defensa Nacional per unificar el comandament i exercir una veritable autoritat política. Es va proclamar l'estat de guerra i es va aplicar la llei marcial. Van començar una sèrie de execucions contra tota persona d'esquerres.

A l'Espanya republicana l'autoritat del govern va desaparèixer. Els sindicats i altres organitzacions van aprofitar per fer la revolució social i expropiar finques i fàbriques. També es van organitzar milícies populars per defensar-se, però no estaven coordinades i solien enfrontar-se entre sí. Més tard es va crear l'exèrcit popular, però el caràcter partidista i la poca efectivitat dels militars van afeblir aquest bàndol. El cop d’estat va fer que tota la gent religiosa de les zones republicanes hagués de cremar estampes, sants i tot el que estava relacionat amb la religió per que no els executessin. També va afectar a la gent rica, empresaris, gent de dretes...

L'ambient polític i social d'Espanya durant l'etapa del front popular

Què era el Front Popular?
El front popular era un partit d'esquerres molt extremista, format per socialistes, comunistes, republicans i nacionalistes amb el suport dels anarquistes, per poder enfrontar-se a la CEDA (Confederación Española Derechas Autónomas) durant la última etapa de la Segona República, en la que comencen a guanyar molta força els extremismes, com per exemple alguns partits de dretes com la falange espanyola.



Què va passar durant aquesta etapa?
Va ser una etapa en la que regnava un ambient de crispació, en el que es produïen assassinats entre la dreta i l'esquerra, enfrontaments armats entre membres de la falange i obrers, vagues, crema d’esglésies...

Un grup de militars, entre ells el general la Mola, estaven planejant l'enderrocament de la República.

El 12 de juliol de 1936 uns pistolers de dretes van assassinar el tinent Castillo. L'endemà els seus companys van assassinar Calvo Sotelo, líder de la falange.

El 17 de juliol es produeix l'alçament contra la República.

APARTAT 1: El marc històric entre els anys 1936-1950:

En aquest apartat explicarem què va passar durant aquests anys tan importants de l'història espanyola i catalana.